Pablo Picasso, que aleshores tenia 24 anys, va voler abandonar la ciutat i tornar a pintar en contacte directe amb la natura. El 1906 vivia a París, tenia diners perquè havia venut tots els quadres que tenia al seu estudi, i volia anar a Barcelona per veure els seus pares, la seva germana i els amics, i presentar-los la seva parella, Fernande Olivier. Un metge amic li va recomanar un poble enfilat a les muntanyes del Pirineu, camí d’Andorra, anomenat Gósol. Així comença Picasso, Gósol 1906, amb l’arribada de Picasso a coll d’un burro a la petita localitat pirinenca i és a través dels seus quaderns que es desplega la forta incidència del paisatge en els quadres de Picasso, que comencen a demostrar el canvi de la pintura figurativa cap a una representació realista però més abstracta del seu entorn.

A banda de Pablo Picasso, en aquesta exposició intervenen tres personatges històrics molt importants. En primer lloc, Fernande Olivier, amb qui va anar a Gósol. Era la seva parella i model, i la persona de qui es conserva la correspondència d’aquest viatge. Va escriure les seves memòries, en part publicades en vida, però també amb una part pòstuma. En segon lloc, Gertrude Stein, que era escriptora i col·leccionista, i que el pintor tenia de model perquè li estava fent un retrat. Stein també va publicar unes memòries que parlen sobre el viatge. I finalment, Guillaume Apollinaire, el poeta, que era el seu millor amic i a qui Picasso i Olivier escrivien des de Gósol.