Picasso, Gósol 1906
Quan Pablo Picasso arriba a Gósol la primavera de 1906, arrossega un bloqueig creatiu profund. Ha deixat inacabat el retrat de Gertrude Stein, incapaç de resoldre’n l’expressió, la forma, el gest. És a Gósol —lluny del soroll, en contacte directe amb la terra, la pedra i la llum de muntanya— que troba les solucions plàstiques per sortir d’aquest atzucac. Aquí, el pintor s’endinsa en una nova manera de mirar, de pensar i de crear.
L’exposició permanent “Picasso, Gósol 1906”, comissariada per Mariona Tió (Museu Picasso de Barcelona), proposa un viatge cap a aquest moment decisiu. L’eix és el quadern de Gósol, on Picasso plasma els primers signes d’un llenguatge més arcaic, sintètic i potent: rostres de mirada fixa, formes esculpides en el traç, figures que evoquen el primitivisme ibèric que marcarà la seva pintura posterior.
Aquesta mirada es completa amb:
- Fotografies de Gósol a començaments de segle, que ens situen en el context auster i tel·lúric que va rebre el pintor.
- La presència simbòlica de la Mare de Déu romànica, referència formal essencial.
- Cartes escrites des de Gósol a Guillaume Apollinaire i Casanovas, on Picasso expressa el seu estat d’ànim, més lleuger i concentrat.
- Els relats de Fernande Olivier i Gertrude Stein, que recullen amb paraules l’impacte que Gósol va tenir en l’evolució del geni.
Després de Gósol
És en aquest moment, després de Gósol, que Picasso comença a esbossar L’Harem, obra que obre el camí cap a Les demoiselles d’Avignon, considerada el tret de sortida del cubisme i una de les peces més rupturistes de la història de l’art modern. A Gósol, Picasso no només pinta, sinó que es transforma. Aquesta exposició mostra com aquell estiu, en aquest racó del Pirineu, el pintor troba una sortida al bloqueig i traça el camí cap a una nova modernitat.
Història del centre
L’estiu de 1906, Pablo Picasso arriba a Gósol i hi troba el silenci, la llum i la matèria. Aquesta breu però intensa estada es convertirà en una veritable metamorfosi creativa (…)
Gósol arreu del món
L’estada de Pablo Picasso a Gósol durant la primavera i l’estiu de 1906 és molt més que un episodi biogràfic: és un punt d’inflexió en la història de l’art modern (…)
Sala polivalent
La Sala Polivalent del Centre Picasso de Gósol és molt més que una sala: és un espai obert a la creativitat, la reflexió i la trobada. Amb capacitat per a fins a 60 persones (…)