Gósol no només té llum, també té color. I d’entre tots, l’ocre és el que millor explica la terra que trepitgem. Antigament, de les muntanyes i marges que envolten el poble, s’extreien ocres naturals que tenyien el paisatge d’una paleta càlida i viva: ocre, beix torrat, vermell intens i torrat.
Aquestes tonalitats sortien de llocs molt concrets del nostre entorn: Les Roges, Cap de la Creu, La Fuiva i Moripol, espais tenyits de color i de memòria.
Aquests pigments naturals encara es feien servir a començaments del segle XX a la fàbrica de teules de Gósol, donant color a les peces que cobrien les llars del poble i dels voltants.
Però l’ocre de Gósol també va tenyir l’art. Pablo Picasso, durant la seva estada al poble l’any 1906, va emprar aquestes terres en diversos esbossos, integrant-ne la força en una obra que començava a sacsejar la pintura del segle XX.
Els ocres de Gósol són memòria i patrimoni. Un llegat cromàtic que uneix natura, ofici i creació artística, i que continua tenyint l’ànima del nostre paisatge.
Tallers de pintura
Per mantenir viu aquest llegat, oferim tallers de pintura on els participants poden experimentar amb aquestes mateixes terres, connectant amb la matèria i l’esperit que van inspirar mestres com Picasso.
